Existeixen diverses definicions de biblioteca. L'American Library Association (ALA) la defineix com "una col·lecció de material d’informació organitzada per a que puga accedir a ella un grup d’usuaris. Té personal encarregat dels serveis i programes relacionats amb les necessitats d’informació dels lectors”. En aquesta definició se mencionen els termes essencials del concepte de biblioteca: col·lecció, informació, accés, usuaris, serveis, programes i professionals.
Per a la UNESCO és una "col·lecció organitzada de llibres, impresos, i revistes, o de qualsevol classe de materials gràfics i audiovisuals; i els seus corresponents serveis de personal per proveir i facilitar l’ús d’aquests materials, segons ho requerisquen les necessitats d’informació, investigació, educació i lleure dels usuaris”.
L'expert Manuel Carrión Gutiez la defineix senzilament com aquella "col·lecció de llibres degudament organitzada per al seu ús”. En aquesta definició estan continguts els tres elements bàsics de la biblioteca: la col·lecció, l’organització i la disponibilitat.
A ca nostra, per a la Llei del Patrimoni Cultural Valencià "són biblioteques les institucions culturals on es reuneixen, conserven, cataloguen, classifiquen i divulguen col·leccions o conjunts de llibres, manuscrits i uns altres materials bibliogràfics, hemerogràfics o reproduïts per qualsevol mitjà per a la consulta en sala pública o mitjançant préstec temporal, amb finalitats d’investigació, educació, informació i difusió cultural” (art. 80.2), mentre que per a la pròximament deroaga Llei d’Organització Bibliotecària de la Comunitat valenciana (Llei 10/1986, de 30 de desembre), tot i que es refereix més concretament a la Biblioteca Pública, diu que és: “conjunt organitzat de llibres, publicacions periòdiques, registres sonors i audiovisuals, amb la finalitat de contribuir amb els mitjans tècnics i el personal adequat, al desenvolupament cultural, científic o tècnic, l’ensenyament, la investigació, la formació, el foment de la lectura, l’educació permanent i l’enriquiment de l’oci, protecció i difusió de la llengua i cultura valencianes, i que, com a centre de cultura d’ús públic i gratuït, estimula i desenvolupa, bé per si mateix o en col·laboració amb altres entitats, manifestacions culturals al servei del ciutadà” (art. 2.2).
Les biblioteques són unitats d’informació, com també ho són els arxius (tant administratius com històrics) i els centres de documentació. No obstant, al llarg de la història el concepte de biblioteca ha evoluciont d’acord amb els valors hegemònics en les societats d’on van ser creades. Al llarg d’aquesta evolució, la biblioteca s’ha caracteritzat per conservar i difondre documents encara que en cada cas amb distints fins. Un factor fonamental en l’evolució de les biblioteques ha sigut el tipus de suport que emmagatzemen i la tècnica utilitzada per crear aquests suports documentals. D’acord amb açò, podem distingir tres períodes:
- Els manuscrits (des de l’antiguitat fins el segle XV): les biblioteques eren escasses i les seues col·leccions no eren massa grans, tret de la Biblioteca d’Alexandria i la de Pèrgam.
- El llibre imprés (des del segle XV fins finals del segle XX): en aquesta etapa la creació del llibre es fa mitjançant la impremta. La producción de llibres s’incrementa i, paral·lelament,, el nombre de biblioteques, tant privades com publiques. Un altre factor important d’aquest període de l’evolució de les biblioteques és el naixement de noves formes de publicacions, com les publicacions periòdiques.
- La informació digital en xarxa (hiperdocuments) (des de finals del segle XX): el concepte de llibre i de publicació es transforma i també se diversifiquen els mitjans on es registra la información: discos òptics, arxius de diferents formats. Però el fet més destacable és la utilització de les xarxes de comunicacions com un nou suport documental; nàix l’hiperdocument,document en xarxa o document de documents enllaçats. En menys de 10 anys ha canviat la manera d’entendre la publicació de coneixements i, per tant, han canviat també les biblioteques (Lluís Anglada parla de biblioteques híbrides, però també podem trovar biblioteques virtuals).