dilluns, 28 de febrer del 2011

ENRIC VALOR: EL VALOR DE LES PARAULES

L'any passat l'Acadèmia Valenciana de la Llengua va designar Enric Valor escriptor de l'any per a commemorar el desé aniversari de la seua mort i celebrar, alhora, el centenari del seu naixement, el 22 d'agost de 1911. Per aquest motiu, l'Ajuntament de Betxí ha volgut sumar-se a aquestes celebracions i homenatjar un dels grans escriptors i intel·lectuals valencians del segle XX, qui, juntament amb d'altres com Vicent Andrés Estellés, Joan Fuster o Manuel Sanchis Guarner, va formar part d'una de les generacions més prolífiques de la nostra història cultural i que més ha enriquit la nostra literatura.

Així, demà dimarts, a partir de les set de la vesprada, Josep Lluis Domènec, acadèmic de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, impartirà la conferència “Enric Valor: El valor de les paraules” en la Biblioteca Municipal. Paral·lelament, durant tota aquesta setmana es podrà visitar l'exposició preparada per l'Acadèmia sobre la vida i obra d'Enric Valor en la nostra Biblioteca.


divendres, 18 de febrer del 2011

Biblioteca? I això què és?


Existeixen diverses definicions de biblioteca. L'American Library Association (ALA) la defineix com "una col·lecció de material d’informació organitzada per a que puga accedir a ella un grup d’usuaris. Té personal encarregat dels serveis i programes relacionats amb les necessitats d’informació dels lectors”. En aquesta definició se mencionen els termes essencials del concepte de biblioteca: col·lecció, informació, accés, usuaris, serveis, programes i professionals.

Per a la UNESCO és una "col·lecció organitzada de llibres, impresos, i revistes, o de qualsevol classe de materials gràfics i audiovisuals; i els seus corresponents serveis de personal per proveir i facilitar l’ús d’aquests materials, segons ho requerisquen les necessitats d’informació, investigació, educació i lleure dels usuaris”. 

L'expert    Manuel Carrión Gutiez la defineix senzilament com aquella "col·lecció de llibres degudament organitzada per al seu ús”. En aquesta definició estan continguts els tres elements bàsics de la biblioteca: la col·lecció, l’organització i la disponibilitat.

A ca nostra, per a la Llei del Patrimoni Cultural Valencià "són biblioteques les institucions culturals on es reuneixen, conserven, cataloguen, classifiquen i divulguen col·leccions o conjunts de llibres, manuscrits i uns altres materials bibliogràfics, hemerogràfics o reproduïts per qualsevol mitjà per a la consulta en sala pública o mitjançant préstec temporal, amb finalitats d’investigació, educació, informació i difusió cultural” (art. 80.2), mentre que per a la pròximament deroaga Llei d’Organització Bibliotecària de la Comunitat valenciana (Llei 10/1986, de 30 de desembre), tot i que es refereix més concretament a la Biblioteca Pública, diu que és: “conjunt organitzat de llibres, publicacions periòdiques, registres sonors i audiovisuals, amb la finalitat de contribuir amb els mitjans tècnics i el personal adequat, al desenvolupament cultural, científic o tècnic, l’ensenyament, la investigació, la formació, el foment de la lectura, l’educació permanent i l’enriquiment de l’oci, protecció i difusió de la llengua i cultura valencianes, i que, com a centre de cultura d’ús públic i gratuït, estimula i desenvolupa, bé per si mateix o en col·laboració amb altres entitats, manifestacions culturals al servei del ciutadà” (art. 2.2).

Les biblioteques són unitats d’informació, com també ho són els arxius (tant administratius com històrics) i els centres de documentació. No obstant, al llarg de la història el concepte de biblioteca ha evoluciont d’acord amb els valors hegemònics en les societats d’on van ser creades. Al llarg d’aquesta evolució, la biblioteca s’ha caracteritzat per conservar i difondre documents encara que en cada cas amb distints fins. Un factor fonamental en l’evolució de les biblioteques ha sigut el tipus de suport que emmagatzemen i la tècnica utilitzada per crear aquests suports documentals. D’acord amb açò, podem distingir tres períodes:
-       Els manuscrits (des de l’antiguitat fins el segle XV): les biblioteques eren escasses i les seues col·leccions no eren massa grans, tret de la Biblioteca d’Alexandria i la de Pèrgam.
-       El llibre imprés (des del segle XV fins finals del segle XX): en aquesta etapa la creació del llibre es fa mitjançant la impremta. La producción de llibres s’incrementa i, paral·lelament,, el nombre de biblioteques, tant privades com publiques. Un altre factor important d’aquest període de l’evolució de les biblioteques és el naixement de noves formes de publicacions, com les publicacions periòdiques.
-       La informació digital en xarxa (hiperdocuments) (des de finals del segle XX): el concepte de llibre i de publicació es transforma i també se diversifiquen els mitjans on es registra la información: discos òptics, arxius de diferents formats. Però el fet més destacable és la utilització de les xarxes de comunicacions com un nou suport documental; nàix l’hiperdocument,document en xarxa o document de documents enllaçats. En menys de 10 anys ha canviat la manera d’entendre la publicació de coneixements i, per tant, han canviat també les biblioteques (Lluís Anglada parla de biblioteques híbrides, però també podem trovar biblioteques virtuals).

dimarts, 15 de febrer del 2011

VISITA AL PALAU D'ALAQUÀS

L'associació "Amics del Palau" organitza una eixida al Castell Palau d'Alaquàs per al dissabte 26 de febrer, de 8:00 a 14:00 h. Les persones interessades han de confirmar la seua assistència en Novesssendes.


El Palau-Castell d'Alaquàs
És un Palau-Castell de característiques residencials, magnífics artesanat en les estades, taulelleria i disposicions ornamentals, però que no té signes exteriors, com era habitual en aquella època, d'especials característiques de fortalesa i defensa. La història del Castell d’Alaquàs, declarat Monument Històric i Artístic el 26 d’abril de 1918, comprèn segons els últims estudis realitzats, cinc segles en què ha sigut testimoni de l'esdevenir de la història.
Història que comença amb la família Vilaragut, que va tindre el senyoriu d’Alaquàs des del 1373 durant quasi cent anys i que, segons les restes trobades pels arqueòlegs, va residir en una primera edificació construïda al segle XIV. Diversos propietaris van tindre la possessió del senyoriu al llarg dels següents anys, fins que en les primeres dècades del segle XVI, D. Jaime Garcia d’Aguilar, cap d’una família de juristes que ocuparen càrrecs rellevants durant l’època del rei Joan II, prengué possessió a la plaça d’Alaquàs (1501).

Durant el segle XVI, gràcies a l’increment en les rendes de la família, es construeix el Castell-Palau dels Aguilar, hui Castell d’Alaquàs, quedant dissenyada la visió general del Castell que ens ha arribat de l’estructura tant exterior com interior. L’alçat queda configurat en quatre plantes: la planta baixa amb un dels pocs patis del Renaixement civil valencià, l’entresòl amb uns enteixinats de diferents acabats en cadascuna de les sales, la planta principal o noble on instal·len uns dels més importants conjunts de paviment ceràmic, una part molt important d’aquest realitzat a Alaquàs, els més elaborats enteixinats del Castell, i l’últim nivell amb una terrassa.

A partir del segle XX, la propietat del Castell va passar per diversos titulars. Entre ells, destaca la figura de Julio Giménez Lorca, que el 1911 és el propietari del Castell d’Alaquàs anunciant-se el 1918 l’enderrocament del Castell per aprofitar els seus materials, principalment la fusta com a element merament comercial. La resposta social fou immediata, els intel·lectuals empraren tots els seus esforços per a impedir aquesta aberració; gràcies a les gestions de Mariano Benlliure que, a través de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando de Madrid, aconseguia que el 26 d’abril el Rei Alfons XIII signara una Reial Ordre segons la qual l’edifici era declarat per a la seua salvaguarda, Monument Històric i Artístic. El 1922 es publicà per part del Centre de Cultura Valenciana el llibre, El Palacio Señorial de Alacuás de José Manuel Cortina Pérez i Vicente Ferrán Salvador en què es recull el primer estudi multidisciplinar que simbolitza la consecució de la declaració com a Monument Històric i Artístic del Castell. Tot i això, l’any 1928, i de manera clandestina, es va produir l’enderrocament parcial de la torre nord-oest.

El primer Ajuntament democràtic l'abril del 1979, presidit per Albert Taberner, i amb el seu impuls, inicià un llarg procés que tenia com a objectiu la recuperació del Castell com a espai públic, i es va exigir a la família Lassala un horari mínim d’obertura al públic i es plantejà ja la primera hipòtesi de compra del Castell per part de l’Ajuntament. Coincidint amb aquest procés i amb el quart centenari de la construcció del Castell, es van dur a terme diferents actes commemoratius: destaquem que el 1982 es va col·locar la placa del quatre-cents aniversari i es reedità el llibre de José M. Manuel Cortina Pérez El Palacio Señorial de Alacuás, en aquesta ocasió, complementat per un detallat estudi històric d’Enric Juan Redal, historiador i important estudiós de la història d’Alaquàs.

En el Ple de la Corporació del 13 de juny de 2002 es produeix l’aprovació de l’expropiació del Castell i la sol·licitud a la Generalitat Valenciana de l’aprovació per a poder ocupar urgentment el Castell. El Consell de la Generalitat davall la presidència de José Luis Olivas dóna la seua aprovació el 19 de novembre. El 3 de gener de 2003, amb el suport i l’aprovació de totes les administracions públiques, l’Ajuntament aconsegueix l’ocupació del monument que va suposar un esdeveniment històric de gran transcendència i, després de segles de propietat privada, el monument històric més emblemàtic de la nostra ciutat passava a mans de les alaquaseres i els alaquasers.

El 28 de febrer de 2003 s’obriren al públic per primera vegada les portes del Castell a tots els ciutadans i ciutadanes, iniciant-se així una nova etapa com un dels principals centres culturals de la Comunitat Valenciana.

La Corporació inicia immediatament les tasques per a la redacció del Pla Director del Monument i el Projecte de Rehabilitació i restauració. Per a això es compon un grup multidisciplinar d'experts i tècnics qualificats que realitzen les labors d'estudi arqueològic, d'avaluació dels enteixinats i els elements ceràmics...

L’Ajuntament d'Alaquàs aprovà el Pla Director en el Ple del 27 de maig i, posteriorment, el Projecte de Rehabilitació el 25 d'agost de 2005, iniciant els treballs per a l’execució, hui finalitzats el 19 de març de 2007.

(Font: Viquipèdia, http://ca.wikipedia.org/wiki/Alaqu%C3%A0s).

divendres, 11 de febrer del 2011

FESTIVAL DE SAINETS AL TEATRE MUNICIPAL (20 i 27 de febrer)

La Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Betxí, amb la col·laboració de la Diputació de Castelló, organitza un any més el Festival de Sainets. Enguany, concretament, es representaran les obres “Del meu raval”, per la companyia “Tragapinyols” de Castelló i “La Plaça de Cánovas”, per "Artibe", de Betxí.

La primera de les obres serà el diumenge 20 de febrer a les 18:30 hores, i la segona el diumenge següent 27 de febrer, també a les 18:30 hores. El preu de l'entrada de les representacions és de 2 € per a cadascuna.


dijous, 10 de febrer del 2011

DONACIÓ DEL FONS D'EL COL·LECTIU A L'ARXIU MUNICIPAL

En el darrer Ple ordinari, per unanimitat de tots els grups polítics, l'Ajuntament de Betxí va acceptar la cessió gratuïta del fons bibliogràfic, documental, fotogràfic i hemerogràfic de l'Associació Cultural “El Col·lectiu” per a l’Arxiu Municipal. Des d'aquest servei s'ha estimat que aquest fons és de gran utilitat social i cultural per al municipi, per la quantitat i qualitat de la documentació que hi conté. Per a la cessió dels documents s'ha signat un comodat entre l'Ajuntament i El Col·lectiu, en què es deixen clares les condicions d'accés, reproducció, etc.

El Col·lectiu” és una organització arrelada a Betxí amb més de vint-i-cinc anys d’antiguitat. El seus orígens són com a organització política d’esquerres (lligada durant molt de temps a EUPV però també alguns dels seus membres al PNPV), de fet, de les seues files han eixit tres regidors (Diego Chávez, Ramon Cardona i Miguel Ángel Guillén) i un diputat autonòmic (Ramon Cardona). Des del principi estigué vinculada al Moviment d’Objecció de Conciencia (MOC) i a l’objecció fiscal.. Amb el temps es va anar combinant l’acció política, amb l’acció social (mitjançant el moviment sindical, sobretot CC. OO i l’HOAC) I l’acció cultural (les Jornades Culturals d’El Col·lectiu). Actulament ha esdevingut una associació cultural amb molta activitat en el municipi de Betxí.

Totes aquestes activitats es reflecteixen en la documentació generada o rebuda per “El Col·lectiu” i que han decidit cedir a l’Arxiu Municipal. A més de la documentació d’arxiu pròpiament dita, el fons es completa amb una excel·lent col·lecció bibliogràfica i hemerogràfica formada per monografies, revistes, cartells, fullets, adhesius, fotografíes... Alguns d’aquests materials són avui en dia difícils de trobar, fins i tot en biblioteques publiques, la qual cosa els pot arribar a convertir en patrimoni bibliogràfic valencià, en cas de no trobar-se almenys un exemplar en tres biblioteques publiques. Pel que fa al volum, aquest és extens, encara per organitzar i normalitzar pel que fa a la seua ubicació. Ara caldrà realitzar un inventari, el qual servirà com a instrument de control i descripció del fons.

L'Arxiu Municipal de Betxí allotja a més del fons de l'Ajuntament pròpiament dit, altres fons d'interés per al Municipi, com el Fons Meneu-Monleón, el Fons de la Cambra Agrària o el Fons del Grup d'Investigació de Castelló. Ara s'hi afegirà el d'El Col·lectiu.

Des del servei d'Arxiu-Biblioteca només ens queda agrair a la gent d'El Col·lectiu aquesta cessió i el seu ineterés en dipositar-lo a les nostres instal·lacions.