dimecres, 8 de juny del 2011

9 de Juny: Dia Internacional dels Arxius

L'Arxiu Municipal de Betxí se suma a les commemoracions pel Dia Internacional dels Arxius, que se celebra cada 9 de juny. Per aquest motiu ens adherim al comunicat de l'Associació d'Arxivers Valencians:

El 9 de juny se celebra el Dia Internacional dels Arxius, en commemoració de la creació del Consell Internacional d'Arxius (CIA) per la UNESCO, en 1948.

Segons la CIA, els arxius representen una riquesa sense igual. Són el resultat de la producció documental de l'activitat humana i constitueixen el testimoniatge irreemplaçable de fets passats. Garanteixen el funcionament democràtic de les societats, la identitat dels individus i de les comunitats, i la defensa dels drets de l'home. Però es tracta d'objectes fràgils i vulnerables.

Els professionals dels arxius consagren els seus esforços per a protegir i garantir l'accés als arxius a través de la comunicació en la professió, l'establiment de normes, vetlen pel desenvolupament professional dels arxivers i la posada en obra del diàleg entre aquests, els qui prenen decisions, els productors i els usuaris dels arxius.

Un bon arxiu, exposa el CIA, no consisteix únicament a conservar documents per a la història i la investigació. Els arxius són essencials per a un bon govern. Gràcies a ells els governs poden rendir comptes i demostrar la seua capacitat per a promoure la democràcia. Una política de bona gestió dels documents i els arxius permet que un país comprenga els "qui, quan o com i per què" de les accions d'un govern.

Així doncs, l´Associació d´Arxivers i Gestors de Documents Valencians, aporta a la comunitat arxivística el video en youtube amb la conferència del Catedràtic de Dret Administratiu D. Ángel Sánchez Blanco que realitzarem per a tal esdeveniment l'any passat, i que encara no havíem tingut oportunitat de publicar en la web.

Felicitats a tots els arxivers i arxiveres per reivindicar la nostra professió i l'organització de la comunitat d'arxius, dedicada a promoure la conservació, desenvolupament, salvaguardar la memòria històrica i la utilització del patrimoni dels arxius.

El vídeo, el podeu veure en l'adreça web:
http://www.youtube.com/watch?v=Bnk-2yYvEtI

Esperem que siga del vostre interès

Salutacions

Associació d´Arxivers i Gestors de Documents Valencians AAV

dimarts, 7 de juny del 2011

Premis literaris de Castelló de la Ribera

En el marc del certament literari Castellum Ripae, convocat per l'Ajuntament de Castelló de la Ribera, a Edicions del Bullent publicaran l'obra guanyadora del Premi Soler i Estruch de narrativa curta. El termini de presentació s'acaba el pròxim 20 de juny.

Reproduïm ací les bases:

1. Tots els treballs hauran d’estar escrits en valencià i l’extensió serà de 70 a 100 fulls (DIN A-4), escrits per una sola cara, interlineat 1.5 i lletra tipus Arial 12.

2. Les obres que opten a aquestos premis hauran de ser inèdites. La presentació d’una obra comporta que l’autor no en té compromesos els drets d’edició.

3. Les obres hauran de presentar-se per triplicat.

4. Cadascun dels triplicats serà enquadernat independentment.

5. Els originals aniran sense cap signatura que puga contribuir a la seua identificació i portaran el títol corresponent. En un sobre a banda, degudament tancat, anirà l’esmentat títol i dins, el nom, cognoms, adreça i telèfon de l’autor.

6. Els premis es lliuraran la nit de festes (entre el 19 i el 28 d’agost) on realitze el concert la Societat Musical Lira Castellonera. El veredicte serà comunicat als guanyadors via telefònica el dilluns dia 8 d’agost.

7. El jurat estarà format per Tobies Grimaltos, Rafael Estrada, Núria Sendra Marco, i el regidor de cultura, com a president i l’Animador Sociocultural com a secretari.

8. El veredicte del jurat serà inapel·lable.

9. El premi tindrà una dotació de 1.500 euros, en concepte d'acompte de drets d'autor, i la publicació de l’obra premiada a càrrec d'Edicions del Bullent, a més d'una escultura de metall realitzada per l’artista local Josep Alonso. Els treballs no premiats podran ser retirats als tres mesos del veredicte, llevat d’una còpia que passarà a l’Arxiu Municipal.

10. El premi podrà, a parer del jurat, deixar de ser adjudicat, però no podrà fraccionar-se.

11. La presentació dels originals suposa l’acceptació íntegra de les bases i dels drets i obligacions que se’n deriven.

12. La data final per a lliurar els originals serà el 20 de juny de 2011 fins a les 14:00 hores en el registre d’entrada de l’Ajuntament. Per correu s’enviaran a la següent adreça:
Premis literaris. Plaça de l’Ajuntament 8. C.P. 46270 Villanueva de Castellón

13. Qualsevol aspecte no previst en les bases es sotmetrà a la decisió del Jurat, i la seua decisió serà inapel·lable.

Guanyadors d'anys anteriors:

dissabte, 4 de juny del 2011

Ja tenim el nou llibre d'Isabel Allende

Acaba d'arribar a la Biblioteca Municipal l'esperadíssim llibre "El cuaderno de Maya", de l'escriptora xilena Isabel Allende, autora amb moltes seguidores i seguidors en la nostra localitat. Aquesta darrera obra conta la història de maya Vidal, una xica de 19 anys nascuada aCalifòrnia però d'ascendència xilena i que a conseqüència d'una sèrie de problemes s'ha de refugiar en una illa de Chiloé. Es tracta d'una novel·la contemporània allunyada de les darreres publicades per ella, que se centraven en temps passats, com "Hija de la fortuna", "Retrato en sepia", "Inés del alma mía" o "La isla bajo el mar". 

dimecres, 1 de juny del 2011

Estem d'exàmens

Durant el període d'exàmens, la Biblioteca Municipal amplia el seu horari. La Biblioteca obrirà també els dimarts i dijous pel matí. Aquesta decisió s'ha pres per part de la Direcció del centre en apreciar l'augment de públic que hi acudeix a estudiar pels matins. Aquesta mesura, que pretén posar facilitats al col·lectiu estudiant de la localitat, serà efectiva a partir del dia 1 de juny. 

Així, des d'aquesta data, l'horari de la Biblioteca serà el següent: 
Matins: de 10:00 a 13:30 h.
Vesprades: de 16:00 a 20:00 h.

Cal destacar que amb aquest horari, la Biblioteca Municipal de Betxí obre 7 hores i mitja més del mínim exigit per la Conselleria de Cultura.

dilluns, 30 de maig del 2011

Blogosfera de Betxí

El passat divendres va tenir lloc al monestir de Sant Miquel dels Reis (València), seu de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua una jornada al voltant de l'ús del valencià als blogs. Va ser una jornada molt interessant on diversos especialistes i bloguers (o bloquers, o blogaires) parlaren sobre aquest fenòmen de les tecnologies de la comunicació. Les conclusions que hom va poder extraure, sobretot a partir de l'estudi dut a terme per Sergi Pitarch, és que el nombre total de blogs escrits està en retrocés (com passa en els escrits en altres llengües), però la qualitat, en general, és alta; les temàtiques majoritàries són la cultura, la llengua i la política, però també es poden trobar blogs sobre informació comarcal, falles, fotografia, astronomia, erotisme o esports; no hi ha cap franja d'edat dels bloquers que en destaque, encara que s'aprecia la franja entre 25 i 35 anys; la raó a escriure en valencià el bloc es déu a la fidelitat lingüística (“jo no sabria fer-ho en altra llengua”) però també la militància cultural i política en pro de la normalització del valencià; i que la normativa majoritàriament emprada és la de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua o Normes de Castelló (amb variacions sobre els demostratius reforçats i els incoatius acabats en eix/ix), però també es troben blogs escrits amb normativa secessionista (Normes del Puig) i en català oriental.

Pel que fa als blocs de Betxí en valencià és encara minoritari. Tenim blocs de política, com el María José Montolío o el d'Alfred Remolar o el d'Esquerra Unida; aquest mateix bloc de la Biblioteca Municipal, o alguns blocs personals. També hem de fer esment del bloc de Toni Pitarch, que encara que no siga de Betxí, la seua relació amb la localitat és més que destacada, com es pot notar al seu bloc. Segur que n'hi ha més, per això no estaria mal que n'enviareu ací l'enllaç, estiguen escrits o no en valencià.

dilluns, 28 de febrer del 2011

ENRIC VALOR: EL VALOR DE LES PARAULES

L'any passat l'Acadèmia Valenciana de la Llengua va designar Enric Valor escriptor de l'any per a commemorar el desé aniversari de la seua mort i celebrar, alhora, el centenari del seu naixement, el 22 d'agost de 1911. Per aquest motiu, l'Ajuntament de Betxí ha volgut sumar-se a aquestes celebracions i homenatjar un dels grans escriptors i intel·lectuals valencians del segle XX, qui, juntament amb d'altres com Vicent Andrés Estellés, Joan Fuster o Manuel Sanchis Guarner, va formar part d'una de les generacions més prolífiques de la nostra història cultural i que més ha enriquit la nostra literatura.

Així, demà dimarts, a partir de les set de la vesprada, Josep Lluis Domènec, acadèmic de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, impartirà la conferència “Enric Valor: El valor de les paraules” en la Biblioteca Municipal. Paral·lelament, durant tota aquesta setmana es podrà visitar l'exposició preparada per l'Acadèmia sobre la vida i obra d'Enric Valor en la nostra Biblioteca.


divendres, 18 de febrer del 2011

Biblioteca? I això què és?


Existeixen diverses definicions de biblioteca. L'American Library Association (ALA) la defineix com "una col·lecció de material d’informació organitzada per a que puga accedir a ella un grup d’usuaris. Té personal encarregat dels serveis i programes relacionats amb les necessitats d’informació dels lectors”. En aquesta definició se mencionen els termes essencials del concepte de biblioteca: col·lecció, informació, accés, usuaris, serveis, programes i professionals.

Per a la UNESCO és una "col·lecció organitzada de llibres, impresos, i revistes, o de qualsevol classe de materials gràfics i audiovisuals; i els seus corresponents serveis de personal per proveir i facilitar l’ús d’aquests materials, segons ho requerisquen les necessitats d’informació, investigació, educació i lleure dels usuaris”. 

L'expert    Manuel Carrión Gutiez la defineix senzilament com aquella "col·lecció de llibres degudament organitzada per al seu ús”. En aquesta definició estan continguts els tres elements bàsics de la biblioteca: la col·lecció, l’organització i la disponibilitat.

A ca nostra, per a la Llei del Patrimoni Cultural Valencià "són biblioteques les institucions culturals on es reuneixen, conserven, cataloguen, classifiquen i divulguen col·leccions o conjunts de llibres, manuscrits i uns altres materials bibliogràfics, hemerogràfics o reproduïts per qualsevol mitjà per a la consulta en sala pública o mitjançant préstec temporal, amb finalitats d’investigació, educació, informació i difusió cultural” (art. 80.2), mentre que per a la pròximament deroaga Llei d’Organització Bibliotecària de la Comunitat valenciana (Llei 10/1986, de 30 de desembre), tot i que es refereix més concretament a la Biblioteca Pública, diu que és: “conjunt organitzat de llibres, publicacions periòdiques, registres sonors i audiovisuals, amb la finalitat de contribuir amb els mitjans tècnics i el personal adequat, al desenvolupament cultural, científic o tècnic, l’ensenyament, la investigació, la formació, el foment de la lectura, l’educació permanent i l’enriquiment de l’oci, protecció i difusió de la llengua i cultura valencianes, i que, com a centre de cultura d’ús públic i gratuït, estimula i desenvolupa, bé per si mateix o en col·laboració amb altres entitats, manifestacions culturals al servei del ciutadà” (art. 2.2).

Les biblioteques són unitats d’informació, com també ho són els arxius (tant administratius com històrics) i els centres de documentació. No obstant, al llarg de la història el concepte de biblioteca ha evoluciont d’acord amb els valors hegemònics en les societats d’on van ser creades. Al llarg d’aquesta evolució, la biblioteca s’ha caracteritzat per conservar i difondre documents encara que en cada cas amb distints fins. Un factor fonamental en l’evolució de les biblioteques ha sigut el tipus de suport que emmagatzemen i la tècnica utilitzada per crear aquests suports documentals. D’acord amb açò, podem distingir tres períodes:
-       Els manuscrits (des de l’antiguitat fins el segle XV): les biblioteques eren escasses i les seues col·leccions no eren massa grans, tret de la Biblioteca d’Alexandria i la de Pèrgam.
-       El llibre imprés (des del segle XV fins finals del segle XX): en aquesta etapa la creació del llibre es fa mitjançant la impremta. La producción de llibres s’incrementa i, paral·lelament,, el nombre de biblioteques, tant privades com publiques. Un altre factor important d’aquest període de l’evolució de les biblioteques és el naixement de noves formes de publicacions, com les publicacions periòdiques.
-       La informació digital en xarxa (hiperdocuments) (des de finals del segle XX): el concepte de llibre i de publicació es transforma i també se diversifiquen els mitjans on es registra la información: discos òptics, arxius de diferents formats. Però el fet més destacable és la utilització de les xarxes de comunicacions com un nou suport documental; nàix l’hiperdocument,document en xarxa o document de documents enllaçats. En menys de 10 anys ha canviat la manera d’entendre la publicació de coneixements i, per tant, han canviat també les biblioteques (Lluís Anglada parla de biblioteques híbrides, però també podem trovar biblioteques virtuals).

dimarts, 15 de febrer del 2011

VISITA AL PALAU D'ALAQUÀS

L'associació "Amics del Palau" organitza una eixida al Castell Palau d'Alaquàs per al dissabte 26 de febrer, de 8:00 a 14:00 h. Les persones interessades han de confirmar la seua assistència en Novesssendes.


El Palau-Castell d'Alaquàs
És un Palau-Castell de característiques residencials, magnífics artesanat en les estades, taulelleria i disposicions ornamentals, però que no té signes exteriors, com era habitual en aquella època, d'especials característiques de fortalesa i defensa. La història del Castell d’Alaquàs, declarat Monument Històric i Artístic el 26 d’abril de 1918, comprèn segons els últims estudis realitzats, cinc segles en què ha sigut testimoni de l'esdevenir de la història.
Història que comença amb la família Vilaragut, que va tindre el senyoriu d’Alaquàs des del 1373 durant quasi cent anys i que, segons les restes trobades pels arqueòlegs, va residir en una primera edificació construïda al segle XIV. Diversos propietaris van tindre la possessió del senyoriu al llarg dels següents anys, fins que en les primeres dècades del segle XVI, D. Jaime Garcia d’Aguilar, cap d’una família de juristes que ocuparen càrrecs rellevants durant l’època del rei Joan II, prengué possessió a la plaça d’Alaquàs (1501).

Durant el segle XVI, gràcies a l’increment en les rendes de la família, es construeix el Castell-Palau dels Aguilar, hui Castell d’Alaquàs, quedant dissenyada la visió general del Castell que ens ha arribat de l’estructura tant exterior com interior. L’alçat queda configurat en quatre plantes: la planta baixa amb un dels pocs patis del Renaixement civil valencià, l’entresòl amb uns enteixinats de diferents acabats en cadascuna de les sales, la planta principal o noble on instal·len uns dels més importants conjunts de paviment ceràmic, una part molt important d’aquest realitzat a Alaquàs, els més elaborats enteixinats del Castell, i l’últim nivell amb una terrassa.

A partir del segle XX, la propietat del Castell va passar per diversos titulars. Entre ells, destaca la figura de Julio Giménez Lorca, que el 1911 és el propietari del Castell d’Alaquàs anunciant-se el 1918 l’enderrocament del Castell per aprofitar els seus materials, principalment la fusta com a element merament comercial. La resposta social fou immediata, els intel·lectuals empraren tots els seus esforços per a impedir aquesta aberració; gràcies a les gestions de Mariano Benlliure que, a través de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando de Madrid, aconseguia que el 26 d’abril el Rei Alfons XIII signara una Reial Ordre segons la qual l’edifici era declarat per a la seua salvaguarda, Monument Històric i Artístic. El 1922 es publicà per part del Centre de Cultura Valenciana el llibre, El Palacio Señorial de Alacuás de José Manuel Cortina Pérez i Vicente Ferrán Salvador en què es recull el primer estudi multidisciplinar que simbolitza la consecució de la declaració com a Monument Històric i Artístic del Castell. Tot i això, l’any 1928, i de manera clandestina, es va produir l’enderrocament parcial de la torre nord-oest.

El primer Ajuntament democràtic l'abril del 1979, presidit per Albert Taberner, i amb el seu impuls, inicià un llarg procés que tenia com a objectiu la recuperació del Castell com a espai públic, i es va exigir a la família Lassala un horari mínim d’obertura al públic i es plantejà ja la primera hipòtesi de compra del Castell per part de l’Ajuntament. Coincidint amb aquest procés i amb el quart centenari de la construcció del Castell, es van dur a terme diferents actes commemoratius: destaquem que el 1982 es va col·locar la placa del quatre-cents aniversari i es reedità el llibre de José M. Manuel Cortina Pérez El Palacio Señorial de Alacuás, en aquesta ocasió, complementat per un detallat estudi històric d’Enric Juan Redal, historiador i important estudiós de la història d’Alaquàs.

En el Ple de la Corporació del 13 de juny de 2002 es produeix l’aprovació de l’expropiació del Castell i la sol·licitud a la Generalitat Valenciana de l’aprovació per a poder ocupar urgentment el Castell. El Consell de la Generalitat davall la presidència de José Luis Olivas dóna la seua aprovació el 19 de novembre. El 3 de gener de 2003, amb el suport i l’aprovació de totes les administracions públiques, l’Ajuntament aconsegueix l’ocupació del monument que va suposar un esdeveniment històric de gran transcendència i, després de segles de propietat privada, el monument històric més emblemàtic de la nostra ciutat passava a mans de les alaquaseres i els alaquasers.

El 28 de febrer de 2003 s’obriren al públic per primera vegada les portes del Castell a tots els ciutadans i ciutadanes, iniciant-se així una nova etapa com un dels principals centres culturals de la Comunitat Valenciana.

La Corporació inicia immediatament les tasques per a la redacció del Pla Director del Monument i el Projecte de Rehabilitació i restauració. Per a això es compon un grup multidisciplinar d'experts i tècnics qualificats que realitzen les labors d'estudi arqueològic, d'avaluació dels enteixinats i els elements ceràmics...

L’Ajuntament d'Alaquàs aprovà el Pla Director en el Ple del 27 de maig i, posteriorment, el Projecte de Rehabilitació el 25 d'agost de 2005, iniciant els treballs per a l’execució, hui finalitzats el 19 de març de 2007.

(Font: Viquipèdia, http://ca.wikipedia.org/wiki/Alaqu%C3%A0s).

divendres, 11 de febrer del 2011

FESTIVAL DE SAINETS AL TEATRE MUNICIPAL (20 i 27 de febrer)

La Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Betxí, amb la col·laboració de la Diputació de Castelló, organitza un any més el Festival de Sainets. Enguany, concretament, es representaran les obres “Del meu raval”, per la companyia “Tragapinyols” de Castelló i “La Plaça de Cánovas”, per "Artibe", de Betxí.

La primera de les obres serà el diumenge 20 de febrer a les 18:30 hores, i la segona el diumenge següent 27 de febrer, també a les 18:30 hores. El preu de l'entrada de les representacions és de 2 € per a cadascuna.


dijous, 10 de febrer del 2011

DONACIÓ DEL FONS D'EL COL·LECTIU A L'ARXIU MUNICIPAL

En el darrer Ple ordinari, per unanimitat de tots els grups polítics, l'Ajuntament de Betxí va acceptar la cessió gratuïta del fons bibliogràfic, documental, fotogràfic i hemerogràfic de l'Associació Cultural “El Col·lectiu” per a l’Arxiu Municipal. Des d'aquest servei s'ha estimat que aquest fons és de gran utilitat social i cultural per al municipi, per la quantitat i qualitat de la documentació que hi conté. Per a la cessió dels documents s'ha signat un comodat entre l'Ajuntament i El Col·lectiu, en què es deixen clares les condicions d'accés, reproducció, etc.

El Col·lectiu” és una organització arrelada a Betxí amb més de vint-i-cinc anys d’antiguitat. El seus orígens són com a organització política d’esquerres (lligada durant molt de temps a EUPV però també alguns dels seus membres al PNPV), de fet, de les seues files han eixit tres regidors (Diego Chávez, Ramon Cardona i Miguel Ángel Guillén) i un diputat autonòmic (Ramon Cardona). Des del principi estigué vinculada al Moviment d’Objecció de Conciencia (MOC) i a l’objecció fiscal.. Amb el temps es va anar combinant l’acció política, amb l’acció social (mitjançant el moviment sindical, sobretot CC. OO i l’HOAC) I l’acció cultural (les Jornades Culturals d’El Col·lectiu). Actulament ha esdevingut una associació cultural amb molta activitat en el municipi de Betxí.

Totes aquestes activitats es reflecteixen en la documentació generada o rebuda per “El Col·lectiu” i que han decidit cedir a l’Arxiu Municipal. A més de la documentació d’arxiu pròpiament dita, el fons es completa amb una excel·lent col·lecció bibliogràfica i hemerogràfica formada per monografies, revistes, cartells, fullets, adhesius, fotografíes... Alguns d’aquests materials són avui en dia difícils de trobar, fins i tot en biblioteques publiques, la qual cosa els pot arribar a convertir en patrimoni bibliogràfic valencià, en cas de no trobar-se almenys un exemplar en tres biblioteques publiques. Pel que fa al volum, aquest és extens, encara per organitzar i normalitzar pel que fa a la seua ubicació. Ara caldrà realitzar un inventari, el qual servirà com a instrument de control i descripció del fons.

L'Arxiu Municipal de Betxí allotja a més del fons de l'Ajuntament pròpiament dit, altres fons d'interés per al Municipi, com el Fons Meneu-Monleón, el Fons de la Cambra Agrària o el Fons del Grup d'Investigació de Castelló. Ara s'hi afegirà el d'El Col·lectiu.

Des del servei d'Arxiu-Biblioteca només ens queda agrair a la gent d'El Col·lectiu aquesta cessió i el seu ineterés en dipositar-lo a les nostres instal·lacions.



dissabte, 29 de gener del 2011

CLUB DE LECTURA


La biblioteca pública es conceb avui en dia com un servei públic per a la comunitat. En aquest sentit, el Manifest de la UNESCO sobre biblioteques públiques afirma que la biblioteca pública és el centre cultural de la comunitat, i en ell s’han d’organitzar exposicions, debats, conferències, audicions musicals, projeccions cinematogràfiques, etc…, tant per a adults com per a xiquets. D’acord amb Pedro Bravo, bibliotecari de Castelldefels, les activitats de dinamització de la biblioteca pretenen:

-       Despertar l’interés cap a la lectura dels que no són lectors
-       Potenciar la biblioteca i fer-la seva als que ja ho són
-       Convertir-la en l’eix vertebrador de la cultura d’una comunitat.

Una d’eixes activitats són els clubs de lectura. Aquests són reunions (d’una durada aproximada d’hora i mitja) més o menys periódiques d’un grup de persones interessades a compartir la lectura i el comentari d’obres diverses conduïts per un expert. Els lectors disposen de diversos materials de suport. És una activitat que combina el plaer de la lectura amb el plaer de la xerrada (el xerrar per xerrar), ja que aquests clubs estan concebuts per a persones a qui els agrada llegir, conversar i fer nous amics. Els objectius, entre d’altres, són fomentar l’hàbit de la lectura i el diàleg, oferir noves possibilitats per al temps lliure, promoure l’ús de la biblioteca i donar-la a conèixer com a equipament cultural, crear un punt de trobada per a persones interessades en la lectura, donar a conèixer entorns socials i culturals diferents del nostre, afavorir un apropament crític als diferents gèneres literaris...

Actualment a Betxí no existeix cap club de lectura, encara que sí que ens consten persones que acudeixen als clubs de lectura organitzats per biblioteques públiques de municipis veïns, com les d’Onda o Artana. Per això volem conéixer quin és l’interés real entre els usuaris de la Biblioteca Municipal de Betxí (i també de la població en general) en la possibilitat d’organitzar un club de lectura en el nostre centre. Per això vos demanem que respongueu l’enquesta que trobareu en aquest mateix bloc.

Moltes gràcies per participar.

dijous, 27 de gener del 2011

LES PEDRES ROMANES DE LA TORRASSA

Explica el professor Francesc Esteve Gàlvez que Pascual Meneu, catedràrtic d'àrab i hebreu i arqueòleg amateur, va pactar amb els propietaris de les parcel·les de la Torrassa poder fer algunes prospeccions a canvi de deixar-les llestes per al reg. Alguns hi consentiren, d'altres, no. El resultat va ser la troballa d'un conjunt de peces que es van perdre després de la Guerra Civil, i del qual només en restà, segurament pel seu volum i pes, dues "pedres rodones com moles", que desentarrà i transportà al Palau, lloc en el que romangueren durant dècades fins que fa unes setmanes l'Ajuntament les diposità en la rotonda d'entrada a la Plaça Major, en el creuament de les avingudes Primer de Maig i Herminio Pérez, per a donar-les a conéixer a la gran majoria del poble (altres municipis han fet el mateix).




Aquestes pedres formaven part d'una almàssera romana o molí per moldre les olives i treure'n l'oli, més concretament d'una premsa. Cinc pedres es coneixen d'aquesta instal·lació: les dues de la rotonda de Betxí, dos més que es troben a la Plaça de la Torrassa (o de les Pedres) de les Alqueries i una altra que va quedar soterrada al camí de la Ratlla de Vila-real. Es calcula que pesen unes tres tones, i les seues mides són 1,27 m de diàmetre per 1,45 m d'altura una i 0,55 m l'altra. Originalment estaven ubicades sobre un paviment de llosetes ceràmiques de forma rectangular. Francesc Esteve també descriu un sòl de morter de forma rectangular i d'uns tres metres quadrats, que segurament servia per recollir l'oli. Ací, en la Torrassa, Meneu va recollir en 1911 diversos objectes i feu algunes troballes: "monedas, objetos de plomo, estaño, cobre, piedras labradas, artefactos, lámparas, tejas de 0,5 m planas y marcadas con signo de fábrica, ladrillos de pavimento, hoces, cuchillos, espejos, esqueletos y sepulcros...", i y també monedes, que com ja hem dit, romanen perdudes actualment. Per les troballes realitzades els especialistes opinen que estigué ocupat des del segle I d.C. fins el segle IV.

Aquest jaciment ha estat estudiat per Pascual Meneu, José María Doñate, Albert Ventura, Norbert Mesado, Ferran Arasa i Francesc Esteve.

dimecres, 19 de gener del 2011

Premis Vila de Betxí

El passat cap de setmana, dins del marc dels actes per commemorar les festes patronals de Sant Antoni, es va celebrar al Teatre Municipal l'acte d'entrega dels premis dels concursos i certàmens que s'han dut a terme des del departament de Cultura de l'Ajuntament de Betxí al llarg de l'any.

Enhorabona als premiats. Que em disculpen els altres participants i guardonats, però ara sols em referiré als Vila de Betxí de publicacions originals.

El primer premi va ser per a Xavier Mesado i Gimeno pel treball “Estudi del testament d'En Sanç de Cardona, Almirall d'Aragó i marqués de Guadalest”, sobre la vida i últimes voluntats d'aquest senyor de Betxí al segle XV. El segon premi, va ser per a David Ventura Montins, pel treball “Catalogació i classificació d'unes partitures trobades al pati de l'Església”. Es tracta de dos treballs d'investigació totalment diferents, però que en ambdós casos venen a cobrir forats dins de la bibliografia local betxinenca. El primer dins de la història moderna, i l'altre dins de la musicologia però embrancat amb l'etnologia i la religiositat.

Encara queden, però, molts temes que no s'han tractat, com l'agricultura (els conreus, les tècniques, les ferramentes, les construccions rurals...), l'etnologia (dites i cançons populars, festes, balls, espais de sociabilitat....), la botànica (les plantes del terme de Betxí), la geologia, la demografia... O fins i tot dins de la història, que és la ciència més prolífica dins dels treballs presentats: no tenim estudiats períodes concrets, com ara l'època romana o la islàmica, però tampoc el segle XIX o parts importants del segle XX (com la Transició, per exemple), per dir-ne alguns exemples. Dins de la bibliografia no han sovintejat els estudis biogràfics de personatges il·lustres de Betxí: Ferrandis Irles, Pascual Meneu, José Tyraver, Joaquín Ferrandis, etc.

En definitiva, les possibilitats encara són moltes, i sols ens queda animar als lletraferits a que presenten treballs que ens facen gaudir de la lectura i prendre coneixement de les arrels del nostre poble.

dissabte, 15 de gener del 2011

Programació del primer trimestre 2011 d'El Col·lectiu


EL COL·LECTIU BETXÍ
ASSOCIACIÓ CULTURAL


DIA
HORA
ACTIVITAT

25 DE FEBRER
19:30
XARRADA:

LA VERITAT DE L’AVE.
Per un model públic i social de ferrocarril.
INTERVÉ
JOAN RAMON FERRANDIS
Coordinador de la Plataforma de Defensa del Ferrocarril de CGT
11 DE MARÇ

19:30
XARRADA:
L’EMANCIPACIÓ FEMENINA A LA PLANA AL SEGLE XX: HISTÒRIES DE DONES


INTERVÉ
ROSA MONLLEÓ

Catedràtica d’Història Contemporània. Universitat Jaume I
25 DE MARÇ
19:30
XARRADA:

LA BUENA MUERTE

INTERVÉ
DR. LUÍS MONTES

President Federal de “DERECHO A MORIR DIGNAMENTE”
8 D’ABRIL
19:30
XARRADA:

TRANSFORMAR EL MÓN PER MITJANS PACÍFICS

INTERVÉ
VICENT MARTÍNEZ GUZMÁN

Filòsof. Director Honorífic de la Càtedra UNESCO de Filosofia per la Pau. Universitat Jaume I.
ORGANITZA: EL COL·LECTIU BETXÍ.

COL·LABOREN: FUNDACIÓ NOVESSENDES i AJUNTAMENT DE BETXÍ

TOTES LES ACTIVITATS A LA SEU DE LA FUNDACIÓ NOVESSENDES: AVDA 1r. DE MAIG, 23. BETXÍ.

dimarts, 11 de gener del 2011

Enquesta d'activitats a la Biblioteca

Durant uns dies hem tingut oberta una enquesta per a que tothom votara quines activitats li agradaria que s'organitzaren a la nostra Biblioteca, i els resultats han estat aquests:

- Contacontes per a xiquets (7 vots, 27%)
- Exposicions (7 vots, 27%)
- Conferències d'actualitat (5 vots, 19%)
- Contacontes per a adults (4 vots, 15%)
- Presentacions de llibres (3 vots, 12%)


Prenem nota i ho traslladarem on pertoca. No obstant, no estaria malament que en suggrerireu més, ja que la Biblioteca és de tothom, i entre tots la fem. Per fer això vos podeu dirigir tant ací a la Casa de la Cultura com a l'Ajuntament (Registre) i fer la sol·licitud oportuna.

Dit açò, i ara que em ve al pensament, quins dos elements "essencials" en un servei com aquest no tenim encara? Rumieu, rumieu. Qui ho encerte tindrà un premi (un llibre, com no...).

dilluns, 10 de gener del 2011

ACTES CULTURALS AMB MOTIU DE LA FESTA DE SANT ANTONI

El pòxim dissabte a les set de la vesprada tindran lloc els actes culturals en commemoració de la festa de sant Antoni Abad, patró de Betxí. En concret es nomenarà el Clavari Major d'enguany, que recaurà en la persona de José Miró Franch, responsable del cor de la parròquia de Mare de Déu dels Àngles, i organista de l'església. Rebrà el títol honorífic de mans del Clavari de l'any passat, que va ser la comissió local d'UNICEF.
També es farà entrega dels premis Vila de Betxí 2010 en les seues tres modalitats: literatura, música i fotografia.
Aquests actes tindran lloc en el Teatre Municipal.